Testimonios

«Marxem físicament perquè la nostra ànima la deixem aquí a Xantala. Amb un GRÀCIES inmens i gegant. Pel tracte de la direcció, dels educadors, de les famílies i dels nens, si es que aquí es pot fer una distinció com aquesta. Perquè després d’un any puc dir que Xantala és una comunitat, una tribu, una família de la qual estic orgullós d’haver-ne format part.
Gràcies per haver-nos fer créixer, a en Pol i també a nosaltres, per tanta paciència i cura en acompanyar les emocions d’en Pol. No sabeu el que sento quan en Pol em diu que si la Bruna el pega quan sigui gran, li posarà la mà i li dirà «Bruna no m’agrada». Detalls com aquest expliquen la feina que feu i em fan sentir que Xantala no és el món però que el món seria infinitament millor si fos com Xantala. No en tinc cap dubte.»

«Només puc dir GRÀCIES, les gràcies més fortes i grans que em surten, per haver acompanyat, respectat i facilitat la sortida del Pol al món, la seva primera interacción més enllà del papa i la mama, aquest moment tan fràgil i delicat, que ha estat tractat amb la milor suavitat i paciència del món.
Mai oblidaré les persones que han estat al costat del que més estimo al món, els meus fills.»

«En los módulos de la formación estoy aprendiendo muchísimo, tanto de los que los imparten como de las compañeras, pero nunca llegué a imaginarme que gracias al consejo de una educadora y de la respuesta tan contundente de los propios niños y niñas se activaran en mí sentimientos de frustración pero luego de enorme gratitud por enseñarme a mirar al niño desde el lugar que me corresponde para poder observarle y entregarle una relación más sana, equilibrada y respetuosa.»

«M’he endut moltes coses, conectar amb mi mateixa, entendre’m i sentir-me entesa. També noves maneres de mirar l’infant i d’entendre’l. Ha estat un espai on m’he sentit escoltada i respectada. On he pogut viure tot a través del cos/dinàmiques que desprès han ajudat a entendre les paraules.»

«Un espai on retrobar-me, conectar-me, mirar-me i poder trobar, conectar i mirar la meva filla i a mi mateixa amb més conciència. He trobat moltes eines i he pogut anar construint una identitat d’acompanyant molt més conscient i respectuosa dels processos.»

«El treball grupal, potser en moments m’ha costat. Sóc del tipus tímida i em costa no pensar en què pensaran els altres. Però m’agrada posar-me a prova per aprendre. M’ha agradat molt poder afluixar-me, deixar-me anar i expressar-me. I sentir amb les dinàmiques. Aprendre a través de sentir, de viure les coses.»