Psicomotricitat relacional

Psicomotricitat relacional a Xantala

 

Per què psicomotricitat?

  • Les criatures es mouen i juguen amb el seu cos de manera natural, ja que aquest és el mitjà que tenen per expressar les seves emocions, estats d’ànim, inquietuds, relacionar-se amb les altres i, en general, de conèixer el món.
  • La psicomotricitat entén a la criatura com una persona única, amb una expressivitat pròpia i portadora de la seva història personal.
  • És un espai on elles són les protagonistes i on els seus ritmes, emocions i necessitats són respectades.
  • És un espai preparat a on les criatures experimenten i viuen el plaer de ser elles mateixes, el plaer del moviment, i del propi cos, connectant-se amb els seus desitjos i motivacions.
  • Afavoreix que les criatures adquireixin confiança i seguretat en elles mateixes i afavoreix la seva autonomia;
  • Afavoreix que les criatures millorin el domini del cos, busquin i experimentin les possibilitats del propi cos i reconeguin els propis límits;
  • Afavoreix l’expressió de la seva creativitat i imaginació;
  • Afavoreix l’aprenentatge d’una comunicació assertiva, comunicant les pròpies emocions i necessitats als altres infants i adquirint hàbits de convivència (respectar torns, respectar el joc dels altres, cocrear jocs en comú).

psicomotricitat relacional Xantala

Què fa la psicomotricista?

  • Acompanya el joc de les criatures a partir dels jocs que inicien elles i proposant jocs que s’ajusten a l’etapa madurativa dels infants. Fa propostes suggerides i no directives, per a respectar l’interès i necessitats dels infants;
  • Prepara la sala amb uns materials concrets i disposats d’una manera per tal que propiciin l’expressió d’emocions profundes que quan son jugades produeixen plaer i això reassegura a les criatures. Moltes accions de jocs tenen a veure amb el que van sentir en els primers moments de vida i poder-ho jugar els dóna seguretat en elles mateixes i en la vida;
  • Suggereix propostes per tal que les criatures expressin sense culpa i visquin amb plaer emocions i sensacions profundes com la por, l’agressivitat i l’alegria;
  • Acompanya a les criatures per empoderar-les en el seu procés de socialització, afavorint una comunicació assertiva. I les acompanya per afavorir que s’organitzin en grup, quan sorgeix;
  • Facilita un espai de seguretat física i afectiva.

Fases de la sessió de psicomotricitat relacional

La sessió de psicomotricitat té un dispositiu temporal propi concretat en diferents moments o fases:

Ritual d’entrada

 

Seiem en cercle

és el moment de trobar-nos amb el grup i donar-nos la benvinguda. Un moment per explicar les normes de la sessió: no ens fem mal a nosaltres mateixes, ni a les altres i cuidem el material. I pregunto a cada criatura a què voldrà jugar, per tal que comencin a planificar, anticipar els seus jocs. Tot seguit preparem el cos per al moviment.

Tiren la muralla de coixins

Amb la psicomotricista a darrera. Tirar la muralla amb l’adulta al darrera significa, entre d’altres coses, connectar amb la seva força i agressivitat per a destruir un obstacle en el seu camí, per a autoafirmar-se, per a tirar un límit i a l’adulta que habitualment és la figura que li posa límits. Per tant, és un moment de poder tombar a l’adulta i el límit que ella ha construit sense culpabilitat, un moment de treure frustracions acumulades pels límits rebuts. És un acte d’autoafirmació, de sentir que poden destruir els obstacles del camí.

Moment de jocs

Després de tirar la muralla apareixen diferents jocs i dinàmiques espontànies dels infants acompanyats per la psicomotricista. Jocs pulsionals com saltar, trepar, conquerir l’alçada, rodolar, equilibris i desequilibris…; jocs de seguretat profunda: d’embolcallaments, balancejos, d’amagar-se, aparèixer i desaparèixer, construir i destruir, jocs de persecució i oposició de l’adulta; i el joc simbòlic i de rols: és el “fer com si”, quan les criatures representen personatges i situacions que no estan presents. (A través del joc simbòlic l’infant expressa la seva emoció i la seva vida fantasmàtica més profunda). I per baixar la pulsió dels jocs aviso que “falten 5 minuts perquè es faci de nit” i suggereixo que es poden construir cases per recollir-s’hi i “anar a dormir” quan jo tanco les llums.

Explico un conte

(Quan tanco les llums) inspirat en el que han jugat durant la sessió i en el conte retorno alguna cosa que he vist que ha jugat o fet cada criatura a on se senten mirades i poden pensar, observar-se, en el que han fet.

Representació – Moment de retorn a la calma

Representen el que han viscut amb diferents llenguatges: dibuix, construccions, modelatge. És un moment per distanciar-se de l’acció i l’emoció viscudes i representar-les a través d’una activitat presimbòlica amb les mans: dibuixar, fer construccions o plastilina. És una activitat que precedeix el simbolisme perquè representen imatges mentals viscudes a través d’expressions artístiques, és una manera de distanciar-se del moment present i ordenar les seves vivències.

Ritual de sortida

Moment breu per dir adéu a cada criatura amb una cançó.

Els dilluns, de 17.15h a 18.30h

Joana Marquilles

Amb Joana Marquilles, psicomotricista en la línia de Bernard Aucouturier en Educació i Prevenció, educadora infantil i acompanyant a l’espai de matins de Xantala.