Blog

A Xantala feia setmanes que estavem preparant ressenyes per a Santa Jordina i Sant Jordi, i ara tot i que no sortirem al carrer, volem celebrar la festa dels llibres amb vosaltres i compartir les recomanacions de famílies i acompanyants. Aquí us deixem algunes recomanacions.

• Marcella i Ignazio ens recomanan “Ariol, Un burrito como tú y como yo”:

“Yo y Ignazio lo pasamos pipa leyendo el comic ARIOL de Emmanuel Guibert y Marc Botavante.

Es un comic francés protagonizado por Ariol, un niño de 7 años y sus amigos. El comic, muy bien dibujado, describe eficazmente las dinámicas de juego de los niños, sus enfados y su manera de pensar donde realidad y fantasía se mezclan en lo cotidiano. Lo divertido es cómo el autor consigue captar los pequeños acotecimientos que componen el día a día poniéndole siempre un enfoque humorístico.

Los varios niños presentes son cachorros de animales de varios tipos, pero actúan como humanos y eso también se convierte en una manera para romper estereotipos. Me gusta sobre todo el cariño que el autor pone en describir los adultos y sus fragilidades.”

• Estela i Jaume ens recomanan “Nuestra casa, una historia en dibujos” de Doro Göbel i Peter Knorr.

“Hemos pasado largos ratos mirando las láminas ilustradas de este libro en el que solo con ilustraciones se pueden vivir las aventuras de los personajes que habitan el barrio de una ciudad… Mil y un detalles en los que fijarse y pasar horas entrenidos… ¡los personajes ya son como de nuestra propia familia! Lo recomendamos sin duda…”

• I, la Joana, acompanyant del projecte, en recomana “¿Por qué llora el papá? De Gato Sueco Editorial”:

“Un conte a on Astrid i Omar s’imaginen per què plora un papa que està en un banc. És un conte que parla de manera senzilla i propera de situacions doloroses o tristes que viuen les criatures. Pensen: “potser té gana, o potser s’ha fet mal, o potser l’han pegat…”. A partir del llibre sorgeixen converses sobre aquestes vivències i els infants ens solen compartir les seves experiències amb les que se senten identificats. A més, dins de la filosofia de l’editorial El Gato Sueco, en el conte hi ha molta cura en relació al gènere, i presenten famílies diverses, personatges amb rols de gènere no estereotipats, i apareixen com a elements naturalitzats dins la narració i les il·lustracions. M’encanta El Gato Sueco!”

• I “Finn Hermann”, de Max Letén y Anne Bartholin (ilustradora):

“Un conte d’humor a on una dona surt a passejar pel carrer amb el seu cocodril i no s’adona que es va menyant a qui es troba al devant. Aquesta narració d’estructura repetitiva permet a les criatures anticipar el que passarà i alhora les converteix en lectores còmplices de la història ja que s’adonen de més coses que la protagonista. I arrodoneix aquesta implicació en la història amb un final obert. Quan el llegeixo ens fem un tip de riure tant les criatures com jo.Ens agradarà molt rebre les teves recomanacions als comentaris si et ve de gust.”